.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«la meva reialesa no és cosa d’aquest món»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Daniel 

Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Dn 7,13-14

Salm Responsorial

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.  R

Manté ferm tot el món, incommovible.

El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor, escau a casa vostra
al llarg de tots els temps.  R

Sl 92,1ab.1c-2.5 [R.: 1a]

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.
Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.

Ap 1,5-8

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?»
Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.»
Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.»
Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»

Jn 18,33b-37

" Jo sóc rei. He vingut a servir fins a donar la vida"

El darrer diumenge del cicle litúrgic resumeix tot el que hem celebrat al llarg de l’any. El prefaci d’avui en dóna la síntesi perfecta: Jesucrist, Fill Unigènit de Déu i Senyor nostre, és —per designi de Déu i aclamació dels creients— Rei d’un Regne universal i etern; de veritat i de vida; de santedat i de gràcia; de justícia, d’amor i de pau.
La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Jesús ho havia amagat per evitar interpreta - cions errònies; però ara, davant Pilat que el condemna, ho confessa: Jo sóc rei. La meva missió és donar testimoni de la veritat. La seva és una reialesa de testimoniatge portat a terme fidelment: és el testimoni fidel del Déu que és amor (1Jn 4,8). Jesucrist ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang.
La pregunta («Tu ets rei?») introdueix una veritat no teòrica sinó vital que Pilat no pot confessar perquè només els qui són de la veritat escolten la veu de Jesús.
L’altra pregunta de Pilat («Què és la veritat?»), més enllà del sentit d’excusa per no comprometre’s, orienta cap al mestratge de Jesús que sempre dóna testimoni de la veritat fins a poder dir amb raó: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6). Veritat que els jueus rebutgen i que els deixebles —consagrats pel Pare en la veritat (Jn 17,19)— reben de Jesús.
La profecia apocalíptica de Daniel (s. II aC) anunciava venir enmig dels núvols del cel —és a dir, d’on només hi viu Déu— algú com un Fill d’home. Ja l’Església dels primers temps reconegué en el personatge de Dn 7 la figura del Mes - sies amb la seva doble condició divina (ve enmig dels núvols del cel) i també humana (és com un Fill d’home). Avui celebrem joiosos que la seva sobirania és eterna: no passarà mai; la seva reialesa no decaurà. Una sobirania que busca deixebles, testimonis engrescadors del seu Programa: perquè Jesucrist renuncia a la seva omnipotència aïllada per compartir amb els seus germans d’adopció la victòria del bé sobre el mal.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES